En algun racó del telèfon hi ha 200 receptes desades. Una carpeta de captures vinguda del grup, una barra de marcadors que ningú obre, una capsa de cartró amb els canelons de l'àvia escrits al darrere d'un sobre. Quan cerques el sopar de dijous, res de tot això no t'ajuda, perquè res no és organitzat.
Per organitzar les receptes de manera que el sopar de dijous es trobi en trenta segons, et calen llibres que segueixin la teva manera de cuinar, dues etiquetes i una tarda per muntar-ho tot. Les tres coses són aquí abaix.
Abans de triar un mètode, convé veure on ensopegen els més comuns.
Per àpat. Esmorzars, Sopars, Postres. És com comencen gairebé tothom, i és l'instint encertat — és l'estructura on acaba arribant aquesta guia. Té dues trampes, totes dues arreglables: una recepta que pertany honestament a dos àpats (el problema de la truita), i el fet que «Sopar» no et diu si les opcions del vespre trigen 20 minuts o dues hores.
Per cuina. Una carpeta italiana, una de japonesa. Funciona fins que una recepta pertany a dues alhora — el katsu curri és japonès i fregit — i cap carpeta de cuina no respon a la pregunta «què puc cuinar aquest vespre, de pressa?»
Per procedència. Les captures aquí, els marcadors allà, la capsa de cartró a l'estanteria. Això és emmagatzematge, no organització: et diu on viu una recepta, mai quan l'has de cuinar.
Un sol munt, amb el cercador. Va bé mentre el munt és petit. Al cap d'un temps cada cerca torna a començar de zero, i tornes a desar receptes que ja tenies.
L'estructura per àpat val la pena conservar-la. Li cal una norma per als solapaments i una etiqueta per a la qüestió de l'esforç.
Crea un llibre per cada àpat al voltant del qual planifiquis de debò:
Salta't els que no faràs servir — els llibres buits són desordre, i no hi ha cap premi per tenir la col·lecció completa. Les meves receptes ja el tens: momoChef el crea amb el teu compte, i és on aterra tot allò que no és un àpat — salses, barreges d'espècies, preparacions que cuines dins d'altres receptes, i importacions que encara no has classificat.
Una norma per als solapaments: posa la recepta al llibre que obriries primer si la volguessis cuinar. La truita que és esmorzar, dinar i sopar va on hi buscaries a les 6 de la tarda. Canviar el nom no costa res, així que fes que els títols portin els detalls — «Pastís d'aniversari sense gluten» es queda a Postres i es continua trobant.
Després, dues etiquetes, perquè els llibres responen a «quin àpat» i les etiquetes responen a la pregunta a què els llibres no poden respondre: «què puc cuinar aquest vespre?»
Cuina — però a grans trets. Vuit valors en són prou: Italiana, Japonesa, Mexicana, Índia, Thai, Orient mitjà, Francesa, «altres». Si et sorprens afegint-hi «fusió coreano-americana», és que has sortit del sistema.
Temps de cocció, per franges, no per minuts: menys de 30 / 30–60 / més d'una hora. Els sopars els tries pel vespre que tens, no per si un plat triga 35 o 40 minuts.
Etiqueta cada recepta segons el temps total de preparació i cocció. Copia l'esquema, canvia-hi les cuines que cuines tu, i atura't aquí:
| Cuina | Menys de 30 minuts | 30–60 minuts | Més d'una hora |
|---|---|---|---|
| Italiana | aglio e olio | espaguetis a la bolonyesa | ragù de diumenge |
| Japonesa | oyakodon | arròs al curri | brou de ramen casolà |
| Mexicana | quesadillas | enchiladas | birria |
| Índia | paneer saltat | butter chicken | biryani |
| Thai | pad kra pao | curri verd amb pasta | khao soi casolà |
| Orient mitjà | shakshuka | mujadara | espatlla de xai al forn |
| Francesa | omelette | quiche lorraine | cassoulet |
| Altres | arròs frit | dim sum i arròs | tamales |
Normes d'etiquetatge que val la pena robar, més un hàbit:
La posada a punt és una sola sessió, perquè la part feixuga la fa l'aplicació.
Com que la cerca funciona bé, la classificació es pot mantenir lleugera. Trobar una recepta no depèn mai d'haver-la classificat — la cerca funciona per nom o per ingredient a tota la biblioteca, i els preferits mantenen els plats estimats a un toc. Els llibres són per a l'altre plaer: fullejjar, passejar per Postres un diumenge tranquil, donar a la casa un prestatge compartit. Classifica el que tornaràs a obrir; deixa que la resta es quedi a Les meves receptes.
Un sistema de classificació es manté viu amb el manteniment, i el manteniment és petit. Un cop per setmana, idealment el mateix dia que planifiques els àpats:
Deu minuts, i la col·lecció continua sent una eina en comptes de convertir-se en golfes.
Quantes receptes fan falta abans de necessitar un sistema? Comença quan et costi trobar una recepta que saps que has desat. És una qüestió de recuperació, no un número concret.
I si una recepta pertany honestament a dos llibres? Posa-la al que obriries primer per cuinar-la, i deixa que les etiquetes cobreixin la resta. «Italià ràpid» és una cerca per etiqueta, no una carpeta que cal mantenir.
He de classificar-ho tot dins de llibres? No. La cerca la retroba per nom o per ingredient, sigui on sigui la recepta, i els preferits mantenen a prop el provat i estimat. Els llibres són per fullejjar i compartir — classifica els de sempre i deixa que Les meves receptes guardin la resta.
Què en faig de les receptes en paper? Fotografia-les i importa la foto. Guarda els originals a la capsa si et fan pestes; al sistema només li cal el text.
Com faig que la família s'hi apunti? Comparteix el llibre Sopars amb la teva llar i deixa que sigui seu. Ningú més no ha d'aprendre les teves etiquetes.
Comença a poc a poc: aquest vespre, importa o escriu la recepta que vas cuinar l'última vegada i que tornaries a fer. Posa-la a Sopars. Demà, fes el mateix amb la que estàs pensant de provar. Repassa-les totes dues al cap de la setmana.